Les mansanes del verà: (valenciano/castellano)
L'utre dia estaba соn mi mare i me va golpear la cabesa соn una mansana. Entonses vaig llamar a la pollicía. Van llegar a casa i me van lansar tomats i sebolles. ¡Qué tonts! Estaba enfadat i vaig abrir una caja fuert, però vams, sols encontré atuns i ajs. Me van dar un asot i me van poner en el coxe de la pollicía. Como estaba muy oscur, vaig ensender una serilla per a podre jugar al ajedrés. Però vaig escapar enfadat i m'aní a l'aeropuert en avión d'asero hasia Fransia. Però a l'avión se va aser fueg i vam salir per la puert de la isquierda. Entonses agafí un barc que huelía a sebolles, rumb a Alemañia. Vaig comer salxixes i m'agafà un murcièlag. Lo pillor, es que fue en verà, i els ojs ens estaven ardient, i les orejes aún més. ¡Anda que els calsonsillos asuls! Hasia mucho de vient i frí en Alemañia, però hо pasé bien.